Días 28 y 29
Mientras algunos compañeros se quedan haciendo el cierre de la película (devolver los materiales alquilados, trámites burocráticos y administrativos, etc.), una pequeña unidad se traslada a Valencia. Durante dos días su misión será rodar (y capturar) la belleza de los verdísimos campos de arroz de la Albufera, de las calles y las plazas de Sedaví y del ambiente de la ciudad de Valencia. El barrio del Carme, con sus calles y sus palacios, cautiva especialmente a los miembros del equipo.

Hace más calor que nunca y nos encontramos con la ciudad preparada para la visita del Papa. Nos sorprende mucho ver calles y calles llenas de Poliklins (WCs portátiles) que pertenecen a una empresa que los rotula en castellano y en catalán. Alguien del equipo piensa en voz alta que será la única presencia que seguramente alcanzará la lengua catalana durante la visita del Papa. Al ver el tendido de lavabos públicos, nuestro director de fotografía, con su acento típicamente californiano de Los Ángeles, no puede evitar exclamar un elocuente “Holy shit!”.
A la vuelta, mientras los paisajes se escapan por la ventana, tomamos conciencia de que este episodio de la aventura se ha acabado. En un par de días Ventura Pons, María José García (nuestra script) y Pere Abadal (el montador) se encerrarán en una habitación a oscuras para dar ritmo, continuidad y sentido a todo el material rodado.

Mentre alguns companys es queden fent el tancament de la pel•lícula (retornar els materials llogats, tràmits burocràtics i administratius, etc.), una petita unitat es trasllada a València. Durant dos dies, la seva missió serà rodar (i capturar) la bellesa dels verdíssims camps d’arròs de l’Albufera, dels carrers i les places de Sedaví i de l’ambient de la ciutat de València. El barri del Carme, amb els seus carrers i els seus palaus, captiva especialment els membres de l’equip.
Fa més calor que mai i ens trobem la ciutat preparada per la visita del Papa. Ens sorprèn d’allò més veure carrers i carrers plens de Poliklins (WCs portàtils) que pertanyen a una empresa que els ha retolat tant en castellà com en català. Algú de l’equip pensa en veu alta que serà l’única presència que segurament assolirà la nostra llengua durant la visita del Papa. En veure l’estesa de lavabos públics, el nostre director de fotografia, amb el seu accent típicament californià de Los Ángeles, no pot estar-se d’exclamar un eloqüent “Holy shit!”.

De camí de tornada, mentre els paisatges s’escapen per la finestra, prenem consciència que aquest episodi de l’aventura s’ha acabat. En un parell de dies, Ventura Pons, María José García (la nostra script) i Pere Abadal (el muntador) es tancaran en una habitació a les fosques per donar ritme, continuïtat i sentit a tot el material rodat.
While some colleagues stay back closing the film (returning the rented materials, bureaucratic and administrative processes, etc.), a small unit goes to Valencia. For two days, their mission will be to film (and catch) the beauty of the green rice fields of the Albufera, the streets and squares of Sedaví and the atmosphere of the city of Valencia. The el Carme district, with its streets and palaces, particularly captivates the members of the team.
It is hotter than ever and we are met by a city preparing for the Pope’s visit. We are very surprised to see street after street full of Poliklins (portable WCs) that belong to a company that puts signs on them in Spanish and Catalan. Someone in the team thinks out loud that it will be the only presence of the Catalan language during the Pope’s visit. When he sees the set out of public toilets, our director of photography, with his typical accent from Los Angeles, California, can not hold back an eloquent “Holy shit!”.
Once back, with the characters going out of the window, we are aware that this episode of the adventure is over. In a couple of days Ventura Pons, María José García (our script) and Pere Abadal (the editor) will close themselves in a dark room to give rhythm, continuity and meaning to everything that has been filmed.
























